Paladar estret. Hipoplàsia transversal del maxil·lar

Els problemes en el maxil·lar es poden localitzar en els tres plans de l’espai, sagital, vertical o transversal. Generalment es troben problemes combinats. La discrepància transversal del maxil·lar s’associa, comunament amb la hipoplàsia mandibular, hipoplàsia maxil·lar o mossegades obertes. Menys freqüents és trobar problemes pròpiament transversals siguin uni o bilaterals.

Els problemes transversals maxil·lars solen estar produïts per problemes en el desenvolupament, congènits o a causa dels hàbits que es prolonguen durant llargs períodes de temps (succió digital o deglució atípica)

El diagnòstic ha de ser clínic o radiològic. S’ha de valorar si el problema transversal produeix una mossegada creuada uni o bilateral, funcional, dental o esquelètica o una combinació d’elles. A les mossegades creuades esquelètiques s’ha d’esbrinar si es tracta d’un problema de maxil·lar estret i mandíbula normal, maxil·lar normal o mandíbula ample o maxil·lar estret i mandíbula ample, per saber quina arcada hem d’actuar.

Per l’avaluació radiogràfica s’ha de realitzar una Rx frontal. Seguint el traçat de cefalometria de Rickets, es mesurarà:

  • Ample mandibular efectiu

  • Ample maxil·lar efectiu

  • Diferència maxil·lo-mandibular

  • índex de diferència maxil·lo-mandibular

Així es podrà saber si es tracta d’un problema maxil·lar o d’un problema mandibular i si seria convenient solucionar-ho mitjançant cirurgia o únicament amb ortodòncia.

Actualment és ideal la utilització d’un escàner de feix de con per estudiar els problemes transversals.

Abans de tractar a un pacient amb un problema transversal maxil·lar és important saber la seva edat i el seu estat d’ossificació de les sutures maxil·lofacials. S’ha de quantificar la magnitud del problema transversal corroborant amb radiografies i valorar l’estat periodontal que presenta el pacient.

Els problemes transversals són més complicats de diagnosticar que els verticals i els sagitals, ja que els canvis estètics no són tan evidents. En un problema vertical s’observa, per exemple, un clar somriure gingival. En un pacient amb anomalia sagital es podria veure una projecció exagerada del mentó. Els canvis estètics observats en el pacient amb problemes purament transversals maxil·lars es limiten a orificis i base nasal estreta.

Mètodes utilitzats per corregir els problemes transversals

  • Expansió maxil·lar ortopèdica
  • Inclinació coronal
  • Estrenyiment mandibular
  • Expansió quirúrgica maxil·lar, ja sigui mitjançant SARPE (Surgically-Assisted Rapid Palatal Expansion) u osteotomia segmentada de LeFort I.

S’utilitzarà un mètode o un altre segons la magnitud del problema, edat del pacient i estat periodontal.

L’expansió maxil·lar ortopèdica es realitza en pacients menors de 18 anys que necessiten una expansió de 4 mm o més. En pacients majors crea problemes d’inclinació excessiva dels molars cap a vestibular, amb els consegüents problemes periodontals i tendència a la recidiva. Amb l’expansió maxil·lar ortopèdica es produeix una expansió més gran a la zona canina que a la molar (3:2) i es composa de canvis esqueletals (obertura de la sutura), dentals (inclinació) i alveolars (remodelat). Es recomana una sobrexpansió de casi el 50% pel gran potencial de recidiva que presenta aquest tractament.

Es corregirà la discrepància transversal mitjançant inclinació dental i remodelat dento-alveolar en pacients en què la necessitat d’expansió sigui <4 mm.

L’expansió maxil·lar quirúrgica es realitzarà quan existeixi un problema transversal amb discrepància > 5mm. També s’aconsella realitzar l’expansió maxil·lar quirúrgica quan hagi fracassat el tractament ortodòntic-ortopèdic i en pacients amb teixit gingival extremadament prim o recessions gingivals en l’àmbit de canins i premolars, i, en pacients majors de 15 anys.

Està demostrat que el tractament quirúrgic davant l’ortodòntic en pacients amb problemes maxil·lars transversals presenta una major estabilitat i, per tant, millors resultats.

Els dos mètodes més utilitzats per produir una expansió transversal maxil·lar són: la SARPE (expansió ràpida del paladar quirúrgicament assistida) i l’osteotomia LeFort I segmentada.

Les indicacions de SARPE són:

  • Fracàs del tractament ortodòntic.

  • Problema maxil·lar transversal en pacients adults > 5mm.

  • Discrepància > 7mm.

  • Pacients adults amb maxil·lar estret i mandíbula ampla. La majoria de discrepàncies transversals presenten un maxil·lar estret amb arcades afilades i pronunciades pel que fa a canins. Per obtenir una oclusió funcional s’haurà d’augmentar la distància intercanina i retreure el sector incisiu obtenint així una forma el·líptica de l’arcada. Els problemes periodontals interdentals que produeix una SARPE són mínims i no hi ha necessitat de distalizar els canins, com passa a l’osteotomia de LeFort segmentada.

  • Pacients que presenten discrepància oseo-dentària i els incisius estan en una posició adequada també són candidats per SARPE, ja que amb l’osteotomia de LeFort s’hauria de seccionar el segment anterior predisposant a un possible canvia en la posició dels incisius.

S’ha de tenir en compte que els pacients què presenten torus maxil·lars s’ha de realitzar prèviament l’extracció quirúrgica (quatre-sis mesos abans) o també eliminar-ho a la primera cirurgia protocol·litzant perfectament les fases del tractament. Si, a més de la SARPE està previst realitzar una altra cirurgia per problemes verticals o sagitals, s’ha de dur a terme l’osteotomia al mateix nivell que les plantejades per la següent cirurgia, així assegurem l’ós intacte per la fixació amb mini plaques o claus.

Encara sent l’expansió maxil·lar quirúrgicament assistida més estable, hi ha casos en què s’indica realitzar una osteotomia segmentada LeFort I. En pacients què necessiten expansió maxil·lar associada a un altre problema sagital o vertical. També s’hauria de ser la cirurgia d’elecció en casos en què la discrepància sigui Si volem realització una expansió menor en l’àmbit caní realitzarem una SARPE. Si volem una major expansió en l’àmbit molar, estarà indicada l’osteotomia segmentada de LeFort. El tractament amb SARPE és més ràpid i pot evitar haver de realitzar extraccions en una arcada amb discrepància oseo-dentària. En pacients els quals es realitzarà una LeFort s’ha de fer un anivellament ortodòntic previ, per tant s’haurà de recorre a extraccions en cas de discrepàncies negatives.

S’ha d’estudiar molt bé el pacient i saber quina quantitat d’expansió necessitem. És important eliminar les compensacions dento-alveolars mandibulars ja que poden emmascarar una correcta expansió maxil·lar.

Hem de tenir en compte que en realitzar moviments quirúrgics en el maxil·lar, alterarem les relacions del terç mitjà facial, com ara la relació entre la nas i els seus tips, l’amplada de la base i l’angle naso-labial.

Equipo Clínica Birbe

Contacta amb nosaltres: comoditat i facilitats

Durant la primera consulta t’explicarem les diferents opcions de tractament i la millor opció pel teu cas, estaràs directament en mans del Dr. Birbe, un dels cirurgians maxil·lofacials de gran reconeixement internacional ubicat a Barcelona. Et facilitem:

  • Diagnòstic personal mitjançat exploració oral i facial.
  • Pressupost tancat, junt amb les diferents possibilitats de finançament.
CONTACTA AMB NOSALTRES
Sala Clínica Birbe