Què és ATM i el bruxisme?

El bruxisme és la tendència de certes persones a estrènyer fortament les dents o fer-les grinyolar lliscant o fregant-les de darrere cap endavant una sobre l’altre.

Aquest hàbit pot donar-se tant durant el dia com a la nit, parlant de bruxisme diürn o nocturn, segons el cas. El bruxisme nocturn, sol ser més difícil de controlar. No coneixem les causes exactes, però si els seus factors de risc per patir-lo, com l’estrès (especialment en el bruxisme diürn).

L’Articulació Tempor-Mandibular anomenada ATM, està formada pels ossos i músculs, lligaments i càpsula articular que permeten obrir i tancar la boca. Es troba a banda i banda del cap i, ambdues ATM, treballen simultàniament en mastegar, parlar o empassar. L’ATM també controla els moviments cap als costats i cap endavant que pot realitzar la mandíbula.

Cada ATM té un menisc entre el cap de la mandíbula (còndil) i la fossa articular. Aquest menisc és com un disc que a manera de coixí, amorteix les forces oclusals de la mandíbula i permet obrir-la àmpliament gràcies a un moviment, primer circular i després de translació d’aquest. Qualsevol alteració d’aquest complex sistema muscular, lligamentós i meniscal pot ser causa de disfunció i dolor d’ATM.

El dolor orofacial pot tenir diversos orígens i sovint està en relació amb l’ATM (articulació tempor-mandibular) i els músculs, lligaments i tendons què es relacionen amb ella.

Els símptomes més freqüents són:

  • Dolor a la cara, mandíbula o coll que sovint s’irradia al capdavant.
  • Dolor al voltant o davant de l’orella què empitjora al moure la mandíbula.
  • Dolor a banda i banda del cap, a les temples.
  • Dolor en un costat del cap, que s’activa per serrar les dents i exercir pressió amb ells.
  • Dolor en els músculs i/o articulació de la mandíbula (ATM). Sobretot múscul temporal, masseter i pterigoïdal.
  • Moviment limitat per obrir la boca o bloqueig de la mandíbula al tancar-la.
  • Rigidesa en els músculs de la mandíbula per contractura perllongada d’aquests.
  • Dificultat o molèsties per mastegar certs aliments.
  • Un canvi en la forma en què les dents encaixen entre si a causa de l’acció dels músculs contrets.
  • Espasmes musculars al voltant de la mandíbula que no cedeixen i són involuntaris.

Les causes d’aquests símptomes poden estar:

  • En la mateixa articulació (problemes intrarticulars)
  • En els músculs que s’insereixen a ella (síndrome miofascial)
  • Dolor miofascial cervical
  • Dolor neurovascular
  • Dolor neuropàtic.
  • Alteracions de la son degudes al dolor orofacial
  • Distònies orofacials
  • Cefalees (mal de cap)
  • Causes intraorals, intracranials, extracranials o sistèmiques que causen dolor orofacial

Els problemes intraarticulars més freqüents són:

 

  • Artritis
  • Luxació del menisc i trastorns interns
  • Sinovitis i capsulitis

El síndrome miofascial està molt relacionat amb l’estrès i el bruxisme. El bruxisme és l’hàbit nocturn o diürn de serrar les dents, acompanyat o relliscar les dents (“clenching”).

El tractament

A la Clínica Birbe vam començar fent un precís diagnòstic de l’origen del problema, que posteriorment guiarà el tractament més adequat a seguir. Per això, a més d’una completa entrevista i exploració física, sovint ens cal un escàner i/o RMN.

Disposem d’un primer graó de tractaments conservadors i mesures a seguir i si no són prou, seguim amb infiltracions (artrocentesi), cirurgia tancada (artroscòpia) i com a última instància i en certes condicions, cirurgia oberta. Els tractaments conservadors inicials són:

  • Menjar aliments tous
  • Evitar menjar-se les ungles i xiclets
  • Aplicar calor a les zones adolorides
  • Tècniques de relaxació per controlar la tensió pel que fa a mandíbula com el biofeedback o la meditació

Segons els símptomes, es pot recomanar fer exercicis com:

  • Exercicis per reforçar els músculs de la mandíbula amb fisioteràpia
  • Utilització de certs medicaments com relaxants musculars, analgèsics, ansiolítics o antiinflamatoris.
  • Utilització d’una fèrula de descàrrega a la nit per controlar el bruxisme nocturn.

Els tractaments conservadors són la fisioteràpia en les seves diverses modalitats i la utilització de la fèrula de descàrrega.

Les infiltracions intraarticulars o artrocentesis tenen dos objectius: rentar l’articulació i el líquid articular de molècules inflamatòries i injectar medicació antiinflamatòria. Busquem també fer una expansió hidràulica de l’articulació, per recuperar espai necessari per a la correcta mobilitat del menisc.

L’artroscòpia, busca, a més de visualitzar i rentar l’articulació, fixar el menisc a la seva posició correcta amb un pin.

La cirurgia oberta per motius d’artrosi és poc freqüent. En cas de perforacions de menisc o ruptures.

Si hi ha patologies articulars com tumors o anquilosi o fractures i cadascuna d’elles requereix un tractament quirúrgic específic.

Finalment, en casos de gran desgast i destrucció articular, pot ser necessària la col·locació d’una pròtesi d’ATM, similar a les utilitzades en el maluc.

Equipo Clínica Birbe

Contacta amb nosaltres: comoditat i facilitats

Durant la primera consulta t’explicarem les diferents opcions de tractament i la millor opció pel teu cas, estaràs directament en mans del Dr. Birbe, un dels cirurgians maxil·lofacials de gran reconeixement internacional ubicat a Barcelona. Et facilitem:

  • Diagnòstic personal mitjançat exploració oral i facial.
  • Pressupost tancat, junt amb les diferents possibilitats de finançament.
CONTACTA AMB NOSALTRES
Sala Clínica Birbe